L'activitat que vam dur a la pràctica...
0 Comment
Reflexions
- Els infants relacionen la tristesa amb una cara que té la boca trista. (estereotip)
- Estaven més preocupats per l'experimentació amb el material que no pas pel problema plantejat inicialment: representar la tristesa. És possible que això sigui degut a que no estan acostumats a realitzar aquest tipus d'activitats. Tot i així, de vegades venien a fer-nos preguntes relacionades amb la tristesa i la seva representació, per tant, tenien clar el que havien de fer.
- Ens va sorprendre la motivació que tenien els infants davant la proposta.
- Ens ha agradat que dies després de la pràctica els nens i les nenes s'interessen per l'activitat, això ens mostra que l'experiència va ser positiva i que va cridar la seva atenció.
- El marge de maniobra i la confiança de la mestra al deixar-nos fer l'activitat sense la seva presència ha pogut ser un factor clar de l'èxit de l'activitat.
- Ens va sorprendre la resposta de la mestra al veure que els infants havien treballat correctament en grup i que havien estat ells els que dirigien l'activitat. Això ens ha fet pensar que no són gaire habituals aquestes activitats, normalment és la mestra qui decideix el que fan els nens.
- En un principi pensavem que no farien gaire cas del referent, però no va ser així. Un nen ens va demanar una de les fotos de l'Alice Creischer per endur-se-la a casa. També un grup va voler enganxar una foto a la samarreta. El que ens fa pensar que els infants es van interessar pel referent.
Punts forts i punts febles
Després de dur a terme l'activitat podem diferenciar alguns punts forts i alguns punts febles...
Punts forts:
- A la posada en pràctica han sortit aspectes no només d'art, si nó també de matemàtiques (Hi ha 4 samarretes i som 3 grups), de llengua (cerca de la paraula st.boi a la revista) i moltes actituds mentre treballaven en grup (empatia, saber compartir...).
- La motivació que han mostrat al haver tingut convidades que no coneixien i al realitzar una activitat d'una manera diferent a com ho fan habitualment.
Punts febles:
Tot i que pensem que no s'ha produit cap, hem de dir que al final no hem donat tanta importància a les emocions com ens havíem plantejat en un inici, sinó que hem tingut més en compte la creació de vestits.
Punts forts:
- A la posada en pràctica han sortit aspectes no només d'art, si nó també de matemàtiques (Hi ha 4 samarretes i som 3 grups), de llengua (cerca de la paraula st.boi a la revista) i moltes actituds mentre treballaven en grup (empatia, saber compartir...).
- La motivació que han mostrat al haver tingut convidades que no coneixien i al realitzar una activitat d'una manera diferent a com ho fan habitualment.
Punts febles:
Tot i que pensem que no s'ha produit cap, hem de dir que al final no hem donat tanta importància a les emocions com ens havíem plantejat en un inici, sinó que hem tingut més en compte la creació de vestits.
Posada en pràctica de l'activitat
Per fi!!!! Al final no vam poder posar en pràctica l'activitat el dia programat però avui si ha sigut possible i el resultat podem dir que ha estat un èxit.
Per començar dir que hem fet algunes modificacions de la idea inicial. Ens expliquem...
Nosaltres hem arribat a la classe dels nens i nenes i la companya del nostre grup que treballa a l'escola ens a presentat a la resta, ha explicat als infants que una altra membre del grup estava molt trista i tenia un problema: tenia unes samarretes que volia que fossin tristes, igual que estava ella, però necessitava ajuda. A partir d'aquí hem demanar l'ajuda dels nens i tots han volgut participar.
Hem ensenyat alguns vestits de l'Alice Creischer i l'hem presentat; alguns s'han interessat força per les imatges que hem mostrat.
A partir s'aquí s'han anat plantejant problemes que els infants mateixos han solucionat.
Han fet tres grups i cadascun ha creat una de les samarretes presentades, tenint en compte la tristesa, hi ha hagut molts nens que des del primer moment ja sabien que farien. A partir d'aquí han decorat la samarreta amb divers material que nosaltres els havíem facilitat.
Quan els infants han acabat les samarretes, les hem penjat a la classe i hem recollit tot!!! La majoria ha netejat amb certa motivació i finalment han quedat molt contents amb l'activitat, potser degut que no realitzen habitualment activitats com aquestes.
En definitiva, estem molt contentes del resultat!
Per començar dir que hem fet algunes modificacions de la idea inicial. Ens expliquem...
Nosaltres hem arribat a la classe dels nens i nenes i la companya del nostre grup que treballa a l'escola ens a presentat a la resta, ha explicat als infants que una altra membre del grup estava molt trista i tenia un problema: tenia unes samarretes que volia que fossin tristes, igual que estava ella, però necessitava ajuda. A partir d'aquí hem demanar l'ajuda dels nens i tots han volgut participar.
Hem ensenyat alguns vestits de l'Alice Creischer i l'hem presentat; alguns s'han interessat força per les imatges que hem mostrat.
A partir s'aquí s'han anat plantejant problemes que els infants mateixos han solucionat.
Han fet tres grups i cadascun ha creat una de les samarretes presentades, tenint en compte la tristesa, hi ha hagut molts nens que des del primer moment ja sabien que farien. A partir d'aquí han decorat la samarreta amb divers material que nosaltres els havíem facilitat.
Quan els infants han acabat les samarretes, les hem penjat a la classe i hem recollit tot!!! La majoria ha netejat amb certa motivació i finalment han quedat molt contents amb l'activitat, potser degut que no realitzen habitualment activitats com aquestes.
En definitiva, estem molt contentes del resultat!
Emocions a l'aula
Ja tenim escola per dur a terme una de les activitats de la nostra proposta, la farem a la Fundació Llor. És una escola situada a Sant Boi, un municipi del Baix Llobregat.
L'activitat la durem a terme amb un grup de P5, el dimecres 21 de maig a la tarda.
L'activitat la durem a terme amb un grup de P5, el dimecres 21 de maig a la tarda.
Emocions a l'aula...proposta d'activitat
La proposta Els vestits de... està planificada per dur-la a terme en cinc sessions, i tot i que, serem flexibles amb la gestió del temps.
Objectius generals
- Tractar les emocions des d'un punt de vista diferent:l'empatia.
- Transformar un vestit de la vida quotidina en quelcom personal i intransferible
- Gaudir del procés de creació, de diàleg, de descoberta, d'investigació
Sessió 1: Per provocar un efecte sorpresa als infants les educadores portaran la seva bata personalitzada amb diferents materials i tècniques (fotos, escrits, botons, cintes, teles, cosits, enganxats, planxats). Aprofitarem l'hora del conte per introduir l'audició de "La tristesa i la Fúria" de Jorge Bucay. Després d'escoltar el conte iniciarem una conversa que guiarem per tal que surti el tema que ens interessa desenvolupar: com de vegades ens "vestim" d'unes emocions que volen significar alguna cosa diferent. Finalment, introduïm la serie "Los vestidos de Bruckman" d'Alice Creisher.
Sessió 2: Investiguem! Animarem als infants per tal que busquin informació: fotos, vídeos, catàlegs d'exposicions, articles sobre Alice Creisher i la seva instal·lació "Los vestidos de Bruckman". L'educacadora ajudarà els infants en la recerca.
Sessió 3 i 4: Transformació i creació. Durant dues sessions els infants transformaran la seva bata fent servir tot allò que hagin col·lecionat i que vulguin que personalitzi el seu uniforme (fotos, pegats, trossos de roba, de joguines, etc.). Les educadores hauran de negociar la manera com s'afegeixen a la bata les noves "etiquetes".
Sessió 5: Inaugurem la nostra exposició. Com a última activitat proposem la presentació d'una instal·lació on es mostri a tota l'escola el treball de les bates. juntament amb una presentació audiovisual on es narra tot el procés de construcció tant de la instal·lació com del procés de creació de l'obra.
Visita al MACBA
El diumenge 4 de maig visitarem una exposició de l'Alice Creischer al MACBA. Pensem que l'artista ens pot donar idees per acabar de polir la nostra proposta.
El títol de l'exposició: Aparell per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa.
Aparell per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa durant la contemplació de la pobresa, del 2005,és una instal·lació amb elements escultòrics, que intenta reconstruir l’experiència viscuda per l’artista en un viatge fet el 2004 a l’Índia en què es va veure confrontada amb situacions de profunda pobresa.
El títol de l'exposició: Aparell per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa.
Aparell per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa durant la contemplació de la pobresa, del 2005,és una instal·lació amb elements escultòrics, que intenta reconstruir l’experiència viscuda per l’artista en un viatge fet el 2004 a l’Índia en què es va veure confrontada amb situacions de profunda pobresa.
Sessió 2
Els referent
s:
Louise Bourgeois
Per conèixer més visiteu:
Louise Bourgeois
Centro de Arte Contemporáneo de Málaga
Ghada Amer
Ghada Amer
s:Louise Bourgeois
Per conèixer més visiteu:
Louise Bourgeois
Centro de Arte Contemporáneo de Málaga
Ghada Amer
Ghada Amer
Vestim-nos d'emoció
- Treballarem a partir d'aquest conte de Bucay que ens apropa a dues emocions: la furia i la tristesa.
- Volem treballar aquest tema perquè creiem que els sentiments i les emocions són importants perquè es doni un desenvolupament adequat.
- La nostra proposta és treballar les emocions a partir de la confecció de vestits. Els nens haurien de crear-los i es deixarien a l'aula, així cada dia podrien escollir el vestit segons el sentiment o l'emoció que senten en el moment.
Sessió 1
LA TRISTEZA Y LA FURIA
En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta...En un reino mágico, donde las cosas no tangibles, se vuelven concretas.Había una vez... un estanque maravilloso.Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente...Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la tristeza y la furia.Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas las dos entraron al estanque.La furia, apurada (como siempre esta la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y más rápidamente aún, salió del agua...Pero la furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró...Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la tristeza...Y así vestida de tristeza, la furia se fue.Muy calma, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque.En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba.Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la furia.Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad... está escondida la tristeza.
