Reflexions
- Els infants relacionen la tristesa amb una cara que té la boca trista. (estereotip)
- Estaven més preocupats per l'experimentació amb el material que no pas pel problema plantejat inicialment: representar la tristesa. És possible que això sigui degut a que no estan acostumats a realitzar aquest tipus d'activitats. Tot i així, de vegades venien a fer-nos preguntes relacionades amb la tristesa i la seva representació, per tant, tenien clar el que havien de fer.
- Ens va sorprendre la motivació que tenien els infants davant la proposta.
- Ens ha agradat que dies després de la pràctica els nens i les nenes s'interessen per l'activitat, això ens mostra que l'experiència va ser positiva i que va cridar la seva atenció.
- El marge de maniobra i la confiança de la mestra al deixar-nos fer l'activitat sense la seva presència ha pogut ser un factor clar de l'èxit de l'activitat.
- Ens va sorprendre la resposta de la mestra al veure que els infants havien treballat correctament en grup i que havien estat ells els que dirigien l'activitat. Això ens ha fet pensar que no són gaire habituals aquestes activitats, normalment és la mestra qui decideix el que fan els nens.
- En un principi pensavem que no farien gaire cas del referent, però no va ser així. Un nen ens va demanar una de les fotos de l'Alice Creischer per endur-se-la a casa. També un grup va voler enganxar una foto a la samarreta. El que ens fa pensar que els infants es van interessar pel referent.